• 

Vivim aïllats, atrapats en identitats.

–Susan Sontag

A Nova York, al rovell de l’ou de la Gran Poma, davant la proliferació de detectius privats, el gremi del sector s’ha vist obligat a regular amb rigorosos torns rotatius els horaris feiners dels seus afiliats. Aquestos es barallen per un pam de terreny i un horari digne (digne de detectiu privat, és clar) En canvi, a l’altre costat de l’Atlàntic, concretament a Anglesola, la professió d’indagadors i tafaners llicenciats registra una densitat d’un detectiu privat per cada 23,68 Km2. O sigui, un. La majoria de vilatans desconeixen l’existència d’aquest investigador i els sorprendrà en gran manera aquest fet. Entre altres consideracions això es deu a que Mr Pesquises (així es fa anomenar el nostre personatge en qüestió) compleix amb la virtut més preuada en un detectiu privat: la discreció. Mr Pesquises es sap posseïdor d’uns dots extraordinaris. Un privilegiat escollit a ser un defensor del bé i la justícia per sobre de tot. Al seu talent, la Terra se li queda petita. Més d’hora que tard serà cridat a formar part d’una organització secreta que vetlla pel planeta i lluita contra el mal en missions dins universos paral·lels. Mentre aquest dia no arriba Mr Pesquises passa el temps resolent casos menors, però que sols ho són en aparença. Això l’ajuda a mantenir-se en forma per quan hagi d’afrontar empreses més altes per aquests mons de Déu.

Durant aquest temps en pràctiques ha engreixat un curriculum força sòlit. Els assumptes que més li agrada resoldre són els que pertoquen a fets sobrenaturals. No en va en un futur aquest serà el pa de cada dia. A l’inventari d’investigacions abordades cal destacar el que figura a la seva agenda com el cas de la taula voladora, que no és altre que esbrinar qui cony aixecava la taula en les sessions d’esperitisme que celebraven amb els seus amics quan eren adolescents. Donada la complexitat de l’affaire i la misteriosa desaparició de proves, el cas continua obert. Cal dir també, que ha d’acceptar altres casos més mundans. Purament alimentaris. I temps morts en que, aparentment, res no passa. Mr Pesquises però, s’ho pren amb veritable entusiasme i abnegació. Està convençut que és l’organització qui fica a prova la teva tenacitat i fortalesa d’esperit en situacions extremes. En aquestes proves cal sumar-hi les temptacions. El pecat i el vici l’han festejat. S’ha vist sotmès a la summa misèria. Joan Francesc Dalmau, escriptor que domina el terreny de lo negre, ha arribar a dir que Mr Pesquises és el primer detectiu privat anacoreta de la història.     

El seu transit pels carrers d’Anglesola, als més vells del lloc els hi pot recordar vagament al Ganyet. Aquella remota figura nocturna que rondava pels foscos carrers d’aquells temps de boires i ombres. Com ell, Mr Pesquises és observador sagaç i irònic. Vigia i salvaguarda dels secrets més íntims de la nit.